Fa més d'un any i mig que no escric ni una ratlla. I mira que m'han passat coses. En poc més d'un any i mig: he tingut un fill, he canviat de feina, de ciutat i de pis.
I el que m'ha portat a escriure, a tornar-me a posar davant de la pantalla en blanc de l'ordinador i deixar fluir els meus dits -com de més jove ho feia davant del piano- han estat, simplement, perquè si. Perquè, simplement, tenia ganes de fer-ho.
I de fet, no tinc res a escriure. O potser tinc tantes masses coses a dir que no sé per on començar. Però escriure perquè si també és un plaer, sobretot quan tens pocs moments exclusivament per a tu.
Avui he retrobat el plaer d'escriure. I això és mereix aquest post, i una copa de vi.
Salut!
