"La Família..." xiuxiueja a "The Godfather" Vito Corleone amb un so tan aspre i contundent que sobreviu generació rere generació sense desprendre gota de presència.La família ho és tot. El teu bressol i la teva tomba.
Hi ha un moment de la vida -difícil de pair- que sembla que tens dues famílies.
Els teus pares i germans... I l'altra, la que has construit TU. La teva parella, els fills -si en tens- els teus amics, el gat...
Moment contradictori perquè sovint creus que en traïciones una, o l'altra.
Però t'adones que el nus que tens a l'estomac el provoca saber que ets tu el traïcionat.
Perquè et mires al mirall, i ja no ets el fill, sinó el pare.
Hi ha un moment de la vida -difícil de pair- que sembla que tens dues famílies.
Els teus pares i germans... I l'altra, la que has construit TU. La teva parella, els fills -si en tens- els teus amics, el gat...
Moment contradictori perquè sovint creus que en traïciones una, o l'altra.
Però t'adones que el nus que tens a l'estomac el provoca saber que ets tu el traïcionat.
Perquè et mires al mirall, i ja no ets el fill, sinó el pare.
L'evolució converteix els avis en nens, en éssers cuidats pels seus fills. La família de la que eres un fill va nèixer de les emancipacions individuals. Llei natural, que de vegades fa mal, però que és certa com el pas del temps.
ResponEliminaTens raó en això de sentir-te traïcionat o sentir que traïciones. La clau es convertir les dues families (parella i fills + pares i germans) en una de sola.
ResponEliminaPer cert, aquesta foto m'encanta!
Laia, la família sempre està on tens el gat. O el gos en el meu cas.
ResponEliminaPS: La foto encantadora es el meu retrat de la famíla Ruich-Boluda-Cigró.
Què tindran aquests dolços animalets????
ResponEliminaEl Cigró no para de plorar, de demanar festes, menjar, atenció... de refregar-se als meus peus. De menjar-se els papers de l'Enric -el dia que se li mengi un poema, veuras...-.
La foto és magnífica. Si algú en vol veure més que passi per casa. És un museu de "Cantós"