
Petit Bernat,
vas néixer un primer i fred dilluns de febrer. Febrer fosc i plujós.
Vas arribar d'imprevist, d'hora. Amb pressa per conèixer un món que molts de nosaltres no acabem d'entendre i que voldríem que fos atent i respectuós a la teva rialla.
Petit Bernat,
els teus 2.080 grams ens van semblar escassos.
2.080 grams de sorpresa i decepció.
I més tard de lluita i superació i il·lusió i felicitat.
Petit Bernat,
potser no saps -per això t'ho dic - que tots nosaltres som millors des de que ets aquí.
No va ser com esperàvem -és cert-, però hem après a ser pacients. I et descobrim dia a dia, gram a gram... amb la mateixa innocència que tu ens descobreixes a nosaltres.
Petit Bernat,
per nosaltres va ser difícil, o potser no tant ara que és lluny.
Petit Bernat.
Gran Petit Bernat, gràcies per ser la puceta d'una llar que ja mai més serà igual.
Un escrit molt bonic, Laia! És veritat que els fills ens fan millor persones, tot plegat és molt gran, Carpe diem família!
ResponEliminayolanda