Feia més de dos mesos que no veia la Clara i quan vaig tenir-la davant vaig gaudir de la vida amb tots els seus sentits.
Contemplar un nadó mentre s'alimenta de la seva mare és -per a mi- la imatge més bonica del món. La petita criatura xucla amb delit, i va creixent, fent-se forta i sana davant la mirada de satisfacció de la seva mare.
La Clara serà tossuda i constant com la seva mare. O potser no. Potser serà simplement la Clara amb tot el que li ha ensenyat la vida i les persones que hi han format part.
I la seva mare continuarà mirant-la, embadalida, pensant que és el millor que ha fet a la seva vida.
Si veure popar un nadó és la imatge més bonica, Mare és per a mi la paraula més bonica.
Mare, que vol dir Vida.
