Publicar un llibre és com parir. O això diuen els que han viscut totes dues experiències. Jo encara no sóc mare -tinc un gat- però al 2007 una editorial lleidatana em va publicar una entrevista en profunditat a l'Alcalde de Lleida, així que ja tinc mig camí recorregut.
Ahir al vespre vaig presenciar al naixement d'una publicació. "Com d'una casa" d'Enric Boluda i Martinez, guanyador del premi Les Telúries de poesia 2008.
És un poemari fet a casa. Preciso; és un poemari fet a casa meva.
A l'altre costat de paret, cada dia, durant mesos, han nascut i crescut versos. També n'han mort, però això és una altra història.
Joan Margarit deia en una entrevista que un poeta ha de ser capaç d'escriure poesia amb molt de soroll. Serà veritat, però a casa nostra el versos caminen en silenci, de puntetes.
Ahir va néixer un llibre, i entre les seves pàgines també hi ha nascut una veu. Una veu pròpia amb arrels profundes i parets mestres de formigó. No hi ha pladur, ni fullola entre els materials utilitzats a l'obra sinó totxana, fusta i mobles que van ocupant el seu espai a poc a poc.
No es pot moblar una casa en quatre dies. En alguns casos fan falta, com a mínim, nou mesos.
