Números màgics

Quan encara no estava construida l'Autovia entre Lleida i Barcelona, anar en cotxe més enllà de la plana era una tortura. I si tens menys de deu anys, viatges en un vehicle petit, tens un germà corcó i moltes ganes d'arribar, encara més.
Quan encara no estava construida l'Autovia entre Barcelona i Lleida, anava a passar el Nadal a Guissona; el poble on vivia la meva àvia i la Pina, la meva tieta. Les vacances - i el fred- passaven ràpid entre estufes i bosses d'aigua calenta al llit.
Quan encara no estava construida l'Autovia, havies de viatjar per la Nacional II i creuar tots els pobles que enllacen Lleida i Guissona. Tots.
Tots els carrers dels pobles, localitats, municipis, i nuclis agregats que hi ha entre Lleida i Guissona. Que són molts.
Un trajecte de més d'hora i mitja - etern, vist des de la perspectiva d'una pre-adolescent- que ara es pot fer en menys de 45 minuts, gràcies a l'esmentada Autovia.

Una nit de Nadal, quan tots quatre -els meus pares, el corconet del meu germà i jo- anavem camí de Guissona, el meu pare va tenir una idea: ens va proposar que comptessim els arbres de Nadal que veguessim durant tot el camí.
Dit i fet. Abans de sortir, cadascú va calcular el número d'arbres aproximat que creia que trobaria durant el trajecte.
Cinquanta quatre; cent vint-i-set; vuit; noranta nou.
Mai cap dels quatre va encertar el número exacte, però cada Nadal esperavem amb delit el viatge. I aquell trajecte pesat es va convertir en un experiència absolutament formidable.

Ara que l'Autovia ja està construida, per anar a Guissona ja no cal travessar cap poble.
Però tan se val. Ja no anem a Guissona per Nadal: ni la meva àvia i ni la meva tieta hi són per esperar-nos.

Aquest Nadal, però, quan surti de Lleida amb el cotxe, em desviaré de l'Autovia i aniré -on sigui- per l'antiga Nacional.
I comptaré els arbres.
Qui sap, potser aquest any n'encerto el número.

Plaers d'estiu

Aquest estiu m'ha caigut a les mans "Sobre els plaers. Manual per a optimistes" de Joan Barril.

El llibre ha estat el meu primer plaer de l'estiu; els plaers que s'obren a tu quan els il·lumines amb paciència, curiositat i delicadesa, com els girasols.

Endinsar-se al mercat dels pagesos de cada dissabte ha estat el segon plaer de l'estiu.

Un plaer per als cinc sentits.

Els colors vius i brillants de les fruites acabades de collir, et meravellen la vista. I sense adonar-te'n se t'escapa una mà que acaricia el bellut dels préssecs o la pell tibada dels tomàquets.

I salives; perquè tanques els ulls i ja tens a la boca una síndria sucosa o una pastanga cruixent. I camines deixan-te guiar per la dolça olor d'un meló acabat de tallar.

I compres un quilo i mig de patates mentre el jubilat del costat et pica l'ullet mentre demana, amb accent andalús, una bossa per posar prunes. I amb l'altra orella escoltes com un paquistanès demana dos quilos de cebes amb què farà kebabs.

Nedar a la piscina de la meva comunitat és el tercer. Un plaer compartit.

Mentre nedes sents en Guim que et demana, amb un somriure murri, que li tornis la pilota que t'acaba de tirar al cap.

Mentre nedes, obres els ulls sota l'aigua i veus com mans i peus- i manetes i peuets-es mouen sense gravetat.

Mentre nedes, t'atures i agafes la dolça Maria. Que encara no sap nedar, ni amb prou feines caminar, i penses que fa un any encara era a la panxa de la seva dolça mare i que ves per on, ja és tota una princeseta vestida de rosa, evidentment.

Mentre nedes et sents tant lliure que nedaries i nedaries, tot i la pluja i les tempestes d'estiu.

El quart plaer s'amaga entre els llençols del llit, o els coixins del sofà. Són les llargues migdiades de baba i hores perdudes en un obrir i tancar d'ulls. I mandra. Beneïda mandra que et difumina la realitat, i amb ella els problemes.

Organitzar una escapada d'última hora a una ciutat màgica on s'amaguen els nostres origens és el meu cinquè plaer d'aquest estiu.

Un viatge en quatre rodes per la Granada on van néixer els nostres avantpassats. La Granada de les casetes blanques; de la vida al carrer on potser ens vam enamorar per primer cop i vam trangredir les normes.

Les llàgrimes salades de les meves galtes són el sisè plaer. Llàgrimes que brollen de sobte i que depuren i deixen anar ansietats inútils, pors irracionals i imatges que creies haver borrat.

Somniar. Somniar de nit i de dia, és el meu setè plaer. Somniar en com envelliras amb qui tens al costat. Com estimaras, encara més, als que ara ja estimes amb totes les teves forces.

Els plaers d'estiu, i d'hivern, primavera o tardor, són l'avantsala dels records.