Juny

Un jubilat dóna pa sec als ànecs del riu Segre.

La jove passeja els seus gossos -o els gossos la passegen a ella-.

L'home estranger assedegat es treu la samarreta a l'ombra.

A la porta de la Paeria, els funcionaris es fumen el temps.

A l'hora del pati, els infants ja oloren l'estiu.

I al banc del "si no fos" els avis somnien amb el que ja no seran.

Els sense sostre es rifen la brossa dels contenedors mentre les prostitutes es rifen les cantonades.

Les pedres centenàries de la Seu Vella cremen i llueixen més que mai.

La princesa del replà -la dolça i petita Maria- celebra el seu primer aniversari mentre les esqueles del diari em recorden que el temps passa per a tots.

Ja és Juny, i a Lleida fa xafogor.

I jo em sento viva i penso que t'estimo.

Vida

Feia més de dos mesos que no veia la Clara i quan vaig tenir-la davant vaig gaudir de la vida amb tots els seus sentits.

Contemplar un nadó mentre s'alimenta de la seva mare és -per a mi- la imatge més bonica del món. La petita criatura xucla amb delit, i va creixent, fent-se forta i sana davant la mirada de satisfacció de la seva mare.

La Clara serà tossuda i constant com la seva mare. O potser no. Potser serà simplement la Clara amb tot el que li ha ensenyat la vida i les persones que hi han format part.
I la seva mare continuarà mirant-la, embadalida, pensant que és el millor que ha fet a la seva vida.



Si veure popar un nadó és la imatge més bonica, Mare és per a mi la paraula més bonica.
Mare, que vol dir Vida.