Un jubilat dóna pa sec als ànecs del riu Segre.
La jove passeja els seus gossos -o els gossos la passegen a ella-.
L'home estranger assedegat es treu la samarreta a l'ombra.
A la porta de la Paeria, els funcionaris es fumen el temps.
A l'hora del pati, els infants ja oloren l'estiu.
I al banc del "si no fos" els avis somnien amb el que ja no seran.
Els sense sostre es rifen la brossa dels contenedors mentre les prostitutes es rifen les cantonades.
Les pedres centenàries de la Seu Vella cremen i llueixen més que mai.
La princesa del replà -la dolça i petita Maria- celebra el seu primer aniversari mentre les esqueles del diari em recorden que el temps passa per a tots.
Ja és Juny, i a Lleida fa xafogor.
I jo em sento viva i penso que t'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada