Aquest matí he canviat algunes de les fotos del despatx de casa i mentre ho feia he pensat en una gran cançó que feia dies que no escoltava. Fotos* parla de tot el que diuen i no diuen aquests instants de passat. Que les fotos s'aproximen a tot allò que érem. Que les fotos xiuxiuegen entre línies tot allò que ens haguès agradat ser.
Aquest matí m'he regalat una mica de passat i he somrigut -i plorat- veient passar una petita porció de la nostra vida. En petit format, quadrat, i potser filtrat...
A Fotos ell es quedaria a la foto de l'entrada. Jo no sabria quedar-me en una de sola. Potser en la que somriueu a la platja o en la que dorms dibuixant una rialla.
Aquest matí he canviat algunes de les fotos; bé, de fet, les he canviat gairebé totes.
A les noves fotos som una mica més vells i tant de bo una mica més savis.
Hi ha persones que ja no hi són, és cert. N'hi ha que repeteixen, perennes i fidels al pas del temps.
I n'hi ha de noves, amb tot el seu futur imprès. I també amb el nostre.
* Fotos és del disc Supernada de Bo-Bo.
