dijous, 27 de juny del 2013

Carta al petit Bernat















Petit Bernat,
vas néixer un primer i fred dilluns de febrer. Febrer fosc i plujós.
Vas arribar d'imprevist, d'hora. Amb pressa per conèixer un món que molts de nosaltres no acabem d'entendre i que voldríem que fos atent i respectuós a la teva rialla.

Petit Bernat, 
els teus 2.080 grams ens van semblar escassos.
2.080 grams de sorpresa i decepció.
I més tard de lluita i superació i il·lusió i felicitat. 

Petit Bernat,
potser no saps -per això t'ho dic - que tots nosaltres som millors des de que ets aquí.
No va ser com esperàvem -és cert-, però hem après a ser pacients. I et descobrim dia a dia, gram a gram... amb la mateixa innocència que tu ens descobreixes a nosaltres.

Petit Bernat,
per nosaltres va ser difícil, o potser no tant ara que és lluny. 

Petit Bernat.
Gran Petit Bernat, gràcies per ser la puceta d'una llar que ja mai més serà igual.

1 comentari:

  1. Un escrit molt bonic, Laia! És veritat que els fills ens fan millor persones, tot plegat és molt gran, Carpe diem família!

    yolanda

    ResponElimina