dijous, 27 de juny del 2013
Carta al petit Bernat
Petit Bernat,
vas néixer un primer i fred dilluns de febrer. Febrer fosc i plujós.
Vas arribar d'imprevist, d'hora. Amb pressa per conèixer un món que molts de nosaltres no acabem d'entendre i que voldríem que fos atent i respectuós a la teva rialla.
Petit Bernat,
els teus 2.080 grams ens van semblar escassos.
2.080 grams de sorpresa i decepció.
I més tard de lluita i superació i il·lusió i felicitat.
Petit Bernat,
potser no saps -per això t'ho dic - que tots nosaltres som millors des de que ets aquí.
No va ser com esperàvem -és cert-, però hem après a ser pacients. I et descobrim dia a dia, gram a gram... amb la mateixa innocència que tu ens descobreixes a nosaltres.
Petit Bernat,
per nosaltres va ser difícil, o potser no tant ara que és lluny.
Petit Bernat.
Gran Petit Bernat, gràcies per ser la puceta d'una llar que ja mai més serà igual.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un escrit molt bonic, Laia! És veritat que els fills ens fan millor persones, tot plegat és molt gran, Carpe diem família!
ResponEliminayolanda