VIDA

Vas aparéixer per sorpresa, com un truc de timbre al tard.
Era un dissabte de principis de setembre. El cel feia clars i obscurs; ja s'anunciava el final de l'estiu. I la bonança del matí donava pas a la xafogor del migdia i a la marinada de la nit.

M'imagino que cada paraula que pronuncio, cançó que tararejo i olor que sento.... tu també l'escoltes, la sents i l'olores...
M'imagino com creixes dins les meves entranyes. Com se't van formant les manetes, els peuets, les parpelles, i fins i tot les ungles.
Sento com xucles la meva gana. I la transformes en una panxa cada cop més dura i rodona.
M'ajudes a somniar i imaginar un futur millor. I em provoques llàgrimes i emocions inesperades.

La teva vida és encara màgia i ciència ficció. I la meva vida és ara un mar de dubtes, pors il·lusions i somnis.
Sé que encara han de passar dies perquè ens poguem mirar als ulls, però passi el que passi en el futur, ja ets el millor que m'ha passat mai.

Vas aparéixer a la meva vida per sorpresa, i ja no me la imagino sense tu.