Publicar un llibre és com parir. O això diuen els que han viscut totes dues experiències. Jo encara no sóc mare -tinc un gat- però al 2007 una editorial lleidatana em va publicar una entrevista en profunditat a l'Alcalde de Lleida, així que ja tinc mig camí recorregut.
Ahir al vespre vaig presenciar al naixement d'una publicació. "Com d'una casa" d'Enric Boluda i Martinez, guanyador del premi Les Telúries de poesia 2008.
És un poemari fet a casa. Preciso; és un poemari fet a casa meva.
A l'altre costat de paret, cada dia, durant mesos, han nascut i crescut versos. També n'han mort, però això és una altra història.
Joan Margarit deia en una entrevista que un poeta ha de ser capaç d'escriure poesia amb molt de soroll. Serà veritat, però a casa nostra el versos caminen en silenci, de puntetes.
Ahir va néixer un llibre, i entre les seves pàgines també hi ha nascut una veu. Una veu pròpia amb arrels profundes i parets mestres de formigó. No hi ha pladur, ni fullola entre els materials utilitzats a l'obra sinó totxana, fusta i mobles que van ocupant el seu espai a poc a poc.
No es pot moblar una casa en quatre dies. En alguns casos fan falta, com a mínim, nou mesos.
Es veure aquest look tant "popero"-primaveral del blog i pensar:"vale,aquest és el racó virtual de la Laia".Doncs enhorabona per la criatura "bloggera" i per molts anys!(i enhorabona per la criatura de paper a l'Enric,ja de pas...)
ResponEliminaApa, a bloggar del dret i del revés. Pinta bé això, i no només perquè parli del meu llibre. Petons!
ResponEliminaHola guapa! Doncs crec que seré asidua al teu blog, perquè m'agrada l'estil i la pinta...I enhorabona per la vostra "criatura", que espero que aviat tingui germanets, hehe!
ResponEliminaUna abraçada!
Joana
Ei Laia! M'encanta que t'agis decidit a fer-ho! Benvinguda al mon bloguero. T'anirem seguint.
ResponEliminaRespecte al llibre, només mb el que has escrit ja tinc ganes de llegir-lo. no sé si escriure un llibre és com parir (parir fa una miqueta més de mal), però sí crec que un llibre és com un fill.
Mooolt bé Laieta. Potser haurieu de tirar a terra la paret aquesta, perquè tal com escrius... (oh, què críptic) Continua moblant-la tan bé.
ResponEliminaPer cert, deixo constància que el llibre és boníssim.
El llibre de l'Enric serà la meva compra per Sant Jordi. En un món on la poesia és de gust de tan pocs, trobar algú que no només llegeix sino que s'hi dedica, és un autèntic regal. Felicitats Enric pel llibre i felicitats Laia pel blog. T'aniré seguint!
ResponEliminasi quieres saber como perderte por la mancha sin qerer...visitami blog...
ResponEliminaGRACIAS, UN BESO CON MIEL DE LA ALCARRIA.