El cap de setmana passat es va celebrar davant de casa una nova edició, la 3a, de la Fira Lleida Tuning.He dit davant com podia dir dins, donada la proximitat del recinte firal i la primesa de la vidriera del meu menjador.
Curiós, això del fenòmen Tuning.
Fa uns anys vam fer un reportatge d'una trobada de tuneros a Tàrrega. Quin panorama, senyors i senyores.
El color menys cridaner era el groc fosforescent, i els accessoris que portaven valíen, en la majoria dels casos, més que el propi cotxe.
Joves i no tan joves et mostraven -orgullosos- el seu poder i vigor sobre quatre rodes.
I la música. Senyors i senyores, la música era llenguatge celestial per a ells, i esgüells de porc camí de l'escorxador per a mí.
Però de sobte, les meves pregàries -i les tot el veïnat targarí- van sorgir efecte i va caure el gran diluvi. Quatre gotes, en realitat. Aigua beneïda, fos el que fos.
Aquest cap de setmana, en canvi, ni una gota, tú. I mira que he pregat.
Tunejar el cotxe és com Customitzar la roba; En alguns casos podriem dir que hi ha qui customitza el cotxe, i tuneja el seu vestuari.
A més, està a l'abast de tohtom. Fixeu-vos: jo condueixo un Volkswagen Passat de l'any 90 i pocs, i també l'he tunejat. Però no li he afegit gadgets sinó que n'hi he tret. Menys és més.
Segons apunta contínuament el meu home -i també legal propietari del vehicle- el cotxe, des de que està a les meves mans ha perdut pes i agafa millor els revolts. El cotxe no s'adapta als parquings, sinó al contrari.
Si cerques via Google la paraula tuning t'apareixen una llarga llista d'espais web on pots trobar-hi de tot. Fòrums. Botigues virtuals. Intercanvis. Fotografies. Diccionaris. Trobades. Blocs.
Però el que més m'ha sorprès és el concepte dona tuning.
És a dir: dona, poc vestida, que es mostra i mostra vehicles.
A Lleida, aquesta fira s'ha celebrat sota el títol: "Ments creatives, ments lliures".
Apanyada està la cultura amb aquesta creació.
Curiós, això del fenòmen Tuning.
Fa uns anys vam fer un reportatge d'una trobada de tuneros a Tàrrega. Quin panorama, senyors i senyores.
El color menys cridaner era el groc fosforescent, i els accessoris que portaven valíen, en la majoria dels casos, més que el propi cotxe.
Joves i no tan joves et mostraven -orgullosos- el seu poder i vigor sobre quatre rodes.
I la música. Senyors i senyores, la música era llenguatge celestial per a ells, i esgüells de porc camí de l'escorxador per a mí.
Però de sobte, les meves pregàries -i les tot el veïnat targarí- van sorgir efecte i va caure el gran diluvi. Quatre gotes, en realitat. Aigua beneïda, fos el que fos.
Aquest cap de setmana, en canvi, ni una gota, tú. I mira que he pregat.
Tunejar el cotxe és com Customitzar la roba; En alguns casos podriem dir que hi ha qui customitza el cotxe, i tuneja el seu vestuari.
A més, està a l'abast de tohtom. Fixeu-vos: jo condueixo un Volkswagen Passat de l'any 90 i pocs, i també l'he tunejat. Però no li he afegit gadgets sinó que n'hi he tret. Menys és més.
Segons apunta contínuament el meu home -i també legal propietari del vehicle- el cotxe, des de que està a les meves mans ha perdut pes i agafa millor els revolts. El cotxe no s'adapta als parquings, sinó al contrari.
Si cerques via Google la paraula tuning t'apareixen una llarga llista d'espais web on pots trobar-hi de tot. Fòrums. Botigues virtuals. Intercanvis. Fotografies. Diccionaris. Trobades. Blocs.
Però el que més m'ha sorprès és el concepte dona tuning.
És a dir: dona, poc vestida, que es mostra i mostra vehicles.
A Lleida, aquesta fira s'ha celebrat sota el títol: "Ments creatives, ments lliures".
Apanyada està la cultura amb aquesta creació.
La del periquito Sarmiento, la María Salamiento y el gallo pelao. La que supo por Castejón en la tres que una mañana llovieron calamares en Malgrat. La que refunfuñaba siempre:- a mi, niña, esto ya sabes que no m'agrada ni chispa.
ResponElimina