Se l'acusa, erròniament, de violació. Però el cert és que Turner és castigat per estimar i, sobretot per desitjar, la seva companya de jocs. Amant i amiga. La "raó de la meva vida"; que no és el mateix que la raó de viure.
Segons aquesta novel·la, a l'Anglaterra del 1935 la paraula cony no formava part de l'imaginari popular. Pronunciar-la ja era un pecat, així que calia lletrejar-la.
C, o, n, i y.
I és precisament la unió labial d'aquestes quatre lletres el que va provocar un daltabaix a can Tallis i al cor de Cee, la seva primogènita.
Acabo de llegir la novel·la -ara friso per veure la versió cinematogràfica- i no puc fer res més que treure'm el barret davant d'aquest escriptor que aconsegueix que el lector -una servidora- se senti incòmode al llegir la parauleta en qüestió. Rodejada de mots adequats, aquest sembla una cabra en un garatge.
Robbie Turner expia pel seu atreviment, doblement lingüístic, durant tota la seva vida. I avui, després de disfrutar amb la lectura d'aquest magnífic llibre, em sento amb el deute d'intentar que la història no es repeteixi.
Us animo, doncs, a pronunciar les coses pel seu nom i fer desaparéixer els eufemismes innecessaris del vocabulari.
Potser, com en la novel·la, acabarem expiant pels nostres pecats, però què cony, potser també ens sentirem una mica més lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada